RELATORIES
APROXIMACIÓ AL SISTEMA EDUCATIU
TAULA RODONA ART I EDUCACIÓ. RECULL D’IDEES.
PONENTS:
Carme Hoyas Fernández i Mamen Zaera García-Muro
MODERADORA:
Patricia Garrido Quiñones
A Sant Andreu tenim 10 serveis educatius, cada servei té tres equips a dintre: centre de recursos, equip d’assessorament psicopedagògic i el LIP, enfocat a les llengües i interculturalitat. A més a més, a Barcelona dos d’aquests centres de recursos estan especialitzats. El de Sant Andreu, en arts i cultura i el de les Corts amb ciutadania i valors.
L’objectiu d’avui és explicar-vos quin és el marc del sistema educatiu de Catalunya en aquest moment i com podem aproximar la dimensió artística i cultural. El disseny universal d’aprenentatge (DUA), esdevé com a marc de referència per a la creació de contextos d’aprenentatge on es proporcionen múltiples maneres de vincular-se, d’accedir a la informació i de representar les idees.
El disseny universal ens l’imaginem com un triangle amb tres vèrtexs, en un d’ells posarem el cor. Amb el cor generarem vincles amb l’aprenentatge i xarxes emocionals. Com generem un context perquè aquest s’impliqui en allò que proposem, generi emocions positives, tingui ganes de saber-ne més i s’emocioni amb allò?
El cap és una de les portes que hauríem d’obrir. Com obtenim que les persones elaborin la informació? De quina manera, amb quins elements? Tot ha de ser oral o escrit? Si tenim múltiples sentits i maneres diverses d’accedir i elaborar la informació, posem-les a l’abast dels aprenents.
I finalment les mans, com a vehicle per poder expressar idees i aprenentatges. Fa referència a les xarxes estratègiques. I atén el com.
El propòsit de l’educació es basa en un document que va elaborar la UNESCO el 2015 que es diu repensar l’educació. Hem d’aconseguir persones competents que puguin desenvolupar totes les seves dimensions. Fem valdre l’emocional, social, ètica i potser podríem afegir d’altres.
Aquell document que us hem dit de la UNESCO del 2015 es revisa i aquest any, fa molt poquet, es presenta una modificació d’aquell document que es diu Reimaginem junts els nostres futurs. Ja no és important únicament ser competents sinó fer capaç de fer coses junts i millorar junts el nostre planeta. Entren en joc aquests tres conceptes:
Solidaritat i cooperació/ Inclusió, equitat i benestar individual i sobretot col·lectiu/ Oportunitats educatives al llarg de tota la vida i en diversos espais socials i culturals.
Tots eduquem, la ciutat educa, el que hem de fer és negociar que és el que fem cadascú en benefici d’aquesta educació. Això reclama que l’escola i l’institut sigui una entitat flexible, oberta als canvis i amb la capacitat de ser permeable que s’obren a l’exterior i col·laboren amb altres agents educatius (artistes, entitats, biblioteques, centres cívics, etc.)
La UNESCO ens parla de 7 principis de l’aprenentatge que en poden ajudar a llegir les pràctiques que estem fent i valorar quins aspectes de millora podem incorporar.
Us vinc a explicar aquelles coses que aporta la LOMLOE i que fa variar el currículum.
L’educació bàsica s’amplia i comprèn l’educació primària que va dels 6 als 12 anys i l’educació secundària que va dels 12 als 16 anys. S’estableixen un conjunt d’objectius finals per adquirir al final de cadascuna de cada etapa que planteja un acompanyament global. Hi ha sis vectors que travessen de forma transversal tota la llei i el currículum i que podeu trobar a l’enllaç.
Els canvis metodològics i organitzatius que destaquem de la LOMLOE son, per una banda, que es crea una franja oberta, on escoles i instituts plantegen una oferta que ells considerin que té a veure amb el seu centre, necessitats i alumnat. S’incorpora el treball per àmbits. I també es poden avaluar conjuntament.
Les situacions d’aprenentatge: Quines poden ser aquestes? Doncs poden ser molt diverses, des d’un interès genuí de l’alumnat, una polèmica o debat que hagi sortit a la classe, una notícia, una investigació sobre un tema concret, etc.
Competències bàsiques de la LOMLOE. Destaquem dues d’elles i podeu trobar la resta a l’enllaç.
· Consciència i expressió cultural. Aquesta competència connecta molt amb el DUA i la resta d’eixos.
Posa èmfasi en:
- Comprendre i respectar:
- Les idees que s’expressen de forma creativa i multicultural.
- Diferents arts i manifestacions culturals.
- Expressar les idees pròpies en diferents formes i contextos. Disposar d’un llenguatge propi per poder expressar-me a través de les diferents manifestacions artístiques.
· Enriquir la identitat a través del diàleg intercultural.
Quan identifiquem maneres de comprendre la relació entre el sistema educatiu i el sistema artístic-cultural. Destaquem tres paraules: apropar, connectar i desbordar.
Us expliquem tres possibilitats de vincular-se el sistema educatiu i artístic.
La primera pot fer-se a través de tallers, accions puntuals, activitats de curta durada dirigides amb un grup classe o un parell.
La segona manera de vinculació: Viure en primera persona processos de creació. En aquest cas parlem d’un trimestre, un curs o un parell de cursos on artistes, entitats mediadores o centres culturals es vinculen amb centres educatius per generar espais on puguin engegar processos de creació conjunta.
Finalment, aliances de més llarga durada on l’objectiu no és generar només processos de
creació sinó canvis estructurals amb el sistema educatiu.
Us compartim dues maneres que tenim ara mateix des de la ciutat de Barcelona per fer difusió de les propostes pedagògiques de l’àmbit artístic de la ciutat. Per una banda, la convocatòria unificada de programes. Dirigit als centres educatius de la ciutat de totes les etapes, per fer-la més accessible i més transparent. Podeu veure la proposta de programes que s’ofereixen a la ciutat de Barcelona, més de 10 d’arts i creació, també tenim una altra finestreta de patrimoni on es pot veure la relació amb els museus.
I el Consell d’Innovació Pedagògica. Un altre portal de l’Ajuntament de Barcelona per oferir
activitats puntuals, que és una altra manera de vincular-se.
Imatges de la jornada
Fotos de Héctor Garrido